Otra crítica de un blog, iona76. Seguimos en el Borrás, en marzo del 2010.

05 MARÇ 2010
Aquest és el títol de la nova aventura teatral de Zoopa, amb en Juanjo a les entranyes. Com sempre, aquest home i el teatre, tots són un!
Han estat molts mesos des que vaig sentir a parlar del projecte fins que finalment ahir, 4 de març, es va estrenar al teatre Borràs de Barcelona.
Anava, com sempre, amb informació privilegiada, però també com sempre, amb algunes incògnites per descobrir (sino no tindria gràcia, i en Juanjo també ho sap això).
Vaig sortir de la sala amb una sensació que feia pocs dies que no tenia en sortir d’un teatre: somreia. M’havien explicat una molt bona història i me l’havien explicat molt bé. Tenia, com té sempre el que fa, aquell toc de mimositat que posa el Juanjo quan fa les coses.
Vaig sortir encantada: vaig descobrir un text amb girs i ginys simpàtics, àcids, maldestres i tendres; amb actors que em van sorprendre i que no havia vist acutar mai: la Marta Torné, donant un toc d’ingenuitat perfecte al personatge i el flipant Àlex Brendemühl que ahir es va convertir en un dels meus actors de capçalera: que gran!
Pel poc que vaig poder parlar amb els encarregats de parir a l’animal que es representa fins a mitjans d’abril, estaven tots contents, tranquil•ls, i amb aquell posat que dóna saber que s’han fet les coses bé.
Ara només falta que el públic s’acosti a Urquinaona a descobrir la història que amaga aquest pont i es deixi endur per la corrent…

Felicitats a tots nois!!