Una entrevista a Marta. Como seguíamos promocionando el estreno del Borrás, la entrevista está en catalán.

Marta Torné s’estrena en el teatre a “Más allá del puente” que acull el Teatre Borràs
Publicat a Sitgesnews.cat.
Divendres 19 de març

Text Albert Roca. Fotos Jordi Rull i Albert Roca. Edició Xavi Massip.

La vida dóna moltes voltes. Poc podia sospitar que aquella presentadora i periodista Marta Torné, amb qui em vaig coincidir més d’una vegada a Sitges, amb els seus reportatges per “City Tv”, acabaria essent protagonista d’un dels meus reportatges, i ella com. a estrella d’una obra de teatre “Más allá del puente”, produïda per “Zoopa”, i que acull el Teatre Borrás. Per arribar fins aquí han passat unes quantes coses, com per exemple que aquella entremeliada “presentadora” es va convertir de la nit al dia en una estrella televisiva, en ser una de les protagonistes de la serie d’A-3 “El Internado”.

A partir d’aquí, portades i més portades en revistes de tirada masculina, i el salt endavant que dóna ara amb la història d’amor que viu amb el personatge d’Alex Brendemühl –flamant guanyador del Premi Gaudí al millor actor, i del qual tenim notícies que a Sitges és molt estimat-, que s’inicia amb un intent frustrat de sucidi sobre un pont. Per Marta Torné aquesta circumstància tràgica no és més que una excusa “perquè dos persones aparentment allunyades es trobin i s’enamorin. El personatge d’Alex és un perdedor mentre que el meu està preocupat per la superficialitat. Entre tots dos es protegeixen” i a partir d’aquí sorgeixen un conjunt de situacions on l’espectador té reaccions imprevisibles “És una de les coses que més m’ha sorprés del món del teatre, veure com el públic és diferent cada dia i hi ha dies que riu molt i altres que és més fred. Ho noto des de la primera escena”.
Ha passat ja un parell de setmanes des de l’estrena de “Más allá del Puente” “I és el moment de disfrutar-la. Tot això m’anirà molt bé. Pensa que en la televisió no et dóna temps aprendre el teu paper i aquí el fas teu. És tot un curs intensiu”. Intensiva també ha estat la seva trajectòria, iniciada com a membre del mític programa “Vitamina N” de City TV, presentat per Jordi González. “Ho recordo molt gratament, la veritat, i miro els videos amb els meus companys d’aleshores com el Rocco. També m’agradaven molt especialment aquells reportatges que fèiem al carrer en diferents esdeveniments com. el festival de Cinema de Sitges i el Carnaval de Sitges”.

Ara han canviat una mica les coses, i els seus objectius és consolidar la seva carrera com actriu, on encara la podem veure a “El Internado”. “Que viu la seva recta final amb la última temporada. És una llàstima per a mi a nivell professional però crec que és el moment de finalitzar ja que sinó pots cansar al públic que ha estat tan fidel”.
Marta Torné, un encant de persona, que ha mostrat com. les casualitats i la perseverança et poden canviar la vida, des d’una pantalla televisiva o l’escenari d’un teatre, com ara a “Más allá del puente”. Un interessant joc de mirades d’una parella jove, que pel damunt de tot s’estima.

Aquí, otra crítica de un blog, Bosom Buddy, que nos daba un 8 sobre 10.

dijous 18 de març de 2010
Una comèdia d’avui dia, amb els problemes idiotes que tenen las majoria de les parelles joves que ho han tingut tot bastant fàcil excepte el trobar la formula magistral per ser una mica feliç sense fer-te mal en intentar-ho.

TEATRE
MÁS ALLÁ DEL PUENTE
2010
8/10
David Botello, Roger Gual – Marta Torné, Alex Brendemühl

Otra crítica de un blog, iona76. Seguimos en el Borrás, en marzo del 2010.

05 MARÇ 2010
Aquest és el títol de la nova aventura teatral de Zoopa, amb en Juanjo a les entranyes. Com sempre, aquest home i el teatre, tots són un!
Han estat molts mesos des que vaig sentir a parlar del projecte fins que finalment ahir, 4 de març, es va estrenar al teatre Borràs de Barcelona.
Anava, com sempre, amb informació privilegiada, però també com sempre, amb algunes incògnites per descobrir (sino no tindria gràcia, i en Juanjo també ho sap això).
Vaig sortir de la sala amb una sensació que feia pocs dies que no tenia en sortir d’un teatre: somreia. M’havien explicat una molt bona història i me l’havien explicat molt bé. Tenia, com té sempre el que fa, aquell toc de mimositat que posa el Juanjo quan fa les coses.
Vaig sortir encantada: vaig descobrir un text amb girs i ginys simpàtics, àcids, maldestres i tendres; amb actors que em van sorprendre i que no havia vist acutar mai: la Marta Torné, donant un toc d’ingenuitat perfecte al personatge i el flipant Àlex Brendemühl que ahir es va convertir en un dels meus actors de capçalera: que gran!
Pel poc que vaig poder parlar amb els encarregats de parir a l’animal que es representa fins a mitjans d’abril, estaven tots contents, tranquil•ls, i amb aquell posat que dóna saber que s’han fet les coses bé.
Ara només falta que el públic s’acosti a Urquinaona a descobrir la història que amaga aquest pont i es deixi endur per la corrent…

Felicitats a tots nois!!

Esta crítica nos gustó mucho, porque venía firmada por Andreu Sotorra, un clásico de la crítica barcelonesa (también está en catalán, pero ya sabéis, traductor de Google, si hiciera falta)

«Más allá del puente», de David Botello. Intèrprets: Marta Torné i Àlex Brendemülh. Escenografia: Max Glaenzel i Estel Cristià. Vestuari: Núria Segovia. Il·luminació: Luis Martí. Direcció de Roger Gual. Producció de Zoopa. Teatre Borràs, Barcelona, 5 març 2010.

Els ponts són sempre un element romàntic que ha inspirat multitud d’obres de tota mena: literatura, cinema, teatre… i televisió. Van molt bé per tirar-s’hi daltabaix i pataxof!, a l’aigua. Però diria que aquest pont de l’obra teatral que protagonitzen Marta Torné i Àlex Brendemülh al Teatre Borràs és més aviat simbòlic, tan simbòlic que pot arribar a significar només el pas entre una vida i l’altra, entre un passat i un futur.
Precisament, per constatar l’atractiu dels ponts, existeix amb el mateix títol, sí, ‘Más allá del puente‘, una telenovel·la mexicana recent de notable popularitat (Google dixit!). En aquest cas, els productors de l’espectacle teatral es basen en uns relats de David Botello, guionista de diversos programes televisius, gairebé debutant en el gènere de la dramatúrgia teatral, de la mateixa manera que també ho és l’actriu Marta Torné, que provinent del periodisme i de la televisió magazine es va posar en el paper de María, de la sèrie ‘El internado’, un personatge de passat tràgic que lliga també amb la referència més recent de l’actor Àlex Brendemülh, aquest procedent del teatre i transferit al cinema, conegut en els últims mesos pel seu premiat paper a ‘Les dues vides d’Andrés Rabadán’, el noi de la ballesta que, nascut a Premià de Mar, va commocionar el Maresme quan va matar el seu pare.
Dic tot això perquè la presència de dos intèrprets amb unes referències tan clares de ficció tràgica condiciona, i ells ho deuen saber, la seva aposta teatral. Molts espectadors es poden imaginar que tant ella com ell posaran sobre l’escenari una mena de thriller psicològic. I bé, alguna cosa hi ha d’això, però l’estructura del muntatge i el guió fa que aviat es perdi de vista que darrere —o més enllà— del pont hi ha un parell de drames personals i de seguida s’entri en l’ànima i la psicologia de dos personatges que es troben al llindar de l’abisme per dues foteses contemporànies: ella perquè no suporta el seu físic i no veu cap futur sinó la reencarnació en una model, i ell perquè acaba de sortir d’una separació sentimental sense que se’n senti del tot culpable.
La clau de l’obra és que les escenes tenen diferents plans i registres. A vegades en unes converses per telèfon, a vegades amb unes projeccions en pantalla gegant a primer pla dels dos rostres, a vegades asseguts en dues cadires de braços explicant als espectadors — de fet, convertits en eventuals psicòlegs— les seves peripècies, neures, psicosis i manies personals.
El registre escènic canvia quan els dos personatges passen de la primera trobada casual a la barana del pont —amb la intenció de llançar-s’hi cadascú pel seu cantó— fins a la relació feble com un paper de fumar que mantenen com a parella i els alts i baixos que aquesta relació comporta.
No és una obra senzilla de portar a terme. Molt ben travada per l’autor, la mà del director, Roger Gual, hi ha hagut de fer bona feina per anar lligant caps i aconseguir que els espectadors evolucionin al ritme que ho fan també els personatges. Monòlegs breus i tallants. Ara l’un, ara l’altre, fan que es configuri allò que, en unes altres condicions, seria un diàleg.
Àlex Brendemülh (Ell) és un personatge que no té pressa, acaba de pintar un quadre que el té obsessionat, que simplement deixa passar el temps, que se sent alleujat amb la companyia que ha guanyat. Marta Torné (Ella) és l’altra cara de la moneda: activa, intrigant, plena de suspicàcia, amb petits rebrots de gelosia, expectant per no fracassar una altra vegada amb la parella, procliva al trencament, domant sempre les regnes de l’acció.
A vegades, fa la impressió que el director Roger Gual hagi fet un assaig del que després podria ser un rodatge —d’allò que en diríem pel·lícula d’autor, esclar— i alguna cosa hi ha en les pauses amb una imposant banda sonora musical i les imatges dels dos personatges que intercalen l’acció escènica.
El resultat és una obra molt juvenil, ben entès el terme en el que hi passa, no pas com s’explica, que sí que parteix de la maduresa i de les experiències que es poden atribuir a una generació molt de principi de segle XXI que es troba en la cruïlla de la incertesa social i la de decidir cap on vol anar, sempre amb el dilema de l’amor que si no mata del tot, sí que fereix.
Si Àlex Brendemülh ratifica aquí el seu registre actoral que respira naturalitat pels quatre costats, Marta Torné s’apunta un debut escènic que ja voldrien moltes actrius de la seva generació que han passat abans per escoles de teatre. Demostra unes qualitats innates, també d’una notable flexibilitat, amb un discurs clar i espontani a la vegada, però sempre molt respectuosa amb el paper del personatge que interpreta, deixant de banda allò que podria ser només una passarel·la —un pont, vaja— en la seva trajectòria de la realitat i l’entreteniment a la ficció televisiva i teatral.
Si la petita pantalla demana gràcia, geni i figura, la gran pantalla o, en aquest cas, el gran escenari, exigeix ofici, modèstia i ductilitat, tres virtuts que es perfilen força en aquesta primera posada en escena seva, cosa que fa que el seu company d’aventura teatral, ho tingui també més planer per deixar-se anar en un paper que en segons quins moments provoca volgudament el somriure, ni que a vegades sigui un somriure amarg per la realitat que amaga darrere.
Els dos i la companyia de ‘Más allá del puente‘ es mereixen fer el ple, no només per la joventut i el temps que tenen per davant, sinó perquè prenen posició emprenedora decididament, sense fer de joves ploramiques ni esperant que les coses els caiguin regalades del cel, en un moment delicat tant per a la supervivència del teatre com per a la del cinema.

Esta fue la primera crítica que tuvo la obra. Apareció en el portal indienauta, y la firmaba T de Taradete.

Escrito por T de Taradete
Lunes, 08 de Marzo de 2010

Dos personas están al borde del abismo. A él le acaban de dejar y está destrozado. Ella no tiene trabajo y la autoestima por los suelos. Deciden acabar con sus vidas, pero se encontraran… más allá del puente.

Roger Gual director de películas como Smoking Room y Remake dirige esta historia escrita por David Botello. Sus dos únicos intérpretes son Marta Torné y Alex Brendemühl.

En esta obra podemos asistir a todas las etapas del amor. Desde el enamoramiento inicial, el todo (y el otro) es perfecto, las ganas de vivir, la plenitud, pasando a la monotonía, los problemas, la irrupción del pasado, los defectos, las inseguridades…

En el escenario sólo están Marta Torné y Alex Brendemühl, que forman la pareja que se conoce en el puente y pasan por todas estas fases. El montaje es muy ágil debido a la perfecta integración de tres escenarios que se van relevando sin apenas cambiar nada. Les vemos a ellos a través de conversaciones cotidianas e íntimas que desembocarán en discusiones y reencuentros, alternándose con escenas en las que cada uno se dirige, por así decirlo, directamente a cámara para hablar del otro y de sus sentimientos. Algo parecido a la película “Una relación privada” de Sergi López. En una pirueta audiovisual del montaje asistiremos a sus estados de ánimo, marcadores del punto de la relación, tan sólo con la expresividad de sus rostros y la música elegida.

Marta Torné borda en la obra la interpretación de todos esos sentimientos a flor de piel. Alex Brendemühl esta bien en su papel de tío sarcástico pero tímido, soso y algo apocado al principio. El debut teatral de Marta Torné es de notable alto.

Se tocan temas duros como el suicidio, la depresión o la incomprensión entre los miembros de la pareja. El abandono o entrar “de nuevo en el mercado” son situaciones tristes y hasta en algunos casos patéticas que muchos de nosotros hemos vivido y aquí nos reímos con ellas. Tal como indica el subtítulo de la obra Más allá del puente es “una comedia casi romántica” y la risa es continua, aún cuando describen tranquilamente varias formas de suicidarse. Además algún agraciado del público se lleva un abrazo de la Torné en una original parte de la función… ¿Qué más se puede pedir?

Marta Torné es una conocidísima actriz por su papel de María en la serie El Internado por el cual ha recibido el Premio Revelación Top Glamour 2008 y una nominación a la Mejor Actriz en el Festival de Televisión de Montecarlo 2009. Anteriormente había trabajado con Jordi González en el espacio televisivo Vitamina N, entre otros.
Alex Brendemühl tiene gran experiencia como actor en más de 20 películas como “Las dos vidas de Andrés Rabadán” (2008), “El cónsul de Sodoma” (2009) o Héroes (2010) esta última aún pendiente de estreno.

“Más allá del puente” se representa en el Teatre Borràs desde el 3 de marzo de 2010.

Autor: David Botello
Director de escena: Roger Gual
Producción: Zoopa
Intérpretes: Marta Torné y Àlex Brendemühl
Producción ejecutiva: Santi Millán y Carlos Ortet
Escenografía: Estel Cristià y Max Glaenzel
Vestuario: Núria Segovia

Esta es una entrevista que le hicieron a Alex en la revista TeatreBCN, firmada por Alicia Rodríguez. Está en catalán. Aquella semana semana fuimos portada de la revista, que se distribuye gratuitamente en todos los teatros de Barcelona.

Pocs actors sintetitzen tantes qualitats indispensables en aquesta professió: empatia amb els seus personatges, predilecció pels papers complexos i bon ull a l’hora de triar directors amb els quals treballar. L’Àlex Brendemühl és un exemple de compromís amb la feina i amb el seu públic. N’és una mostra l’estrena al Teatre Borràs de Más allá del puente, una comèdia dramàtica dirigida per Roger Gual en què ell i Marta Torné són dos personatges que es troben en una situació crucial de la seva vida.

Una història sobre un home i una dona que busquen el seu lloc al món marca el retorn d’Àlex Brendemühl als escenaris.
El teu personatge està explorant uns límits vitals. Va ser això el que et va seduir del paper?
El personatge està passant per un moment difícil, però aquest fet no es tracta des d’un punt de vista dramàtic. Em va agradar perquè és un personatge una mica desastrós, un perdedor que, alhora, té la vocació de trobar algú. Tots dos són personatges que estan molt sols i, com dius tu, en el límit, però que necessiten aferrar-se a alguna cosa o a algú.

Más allá del puente té dosis de tragèdia i de comèdia. Això en fa una obra que, com diria Woody Allen, l’apropa més a la vida mateixa?

Sí, m’agrada molt aquest lloc on es troben la tragèdia i la comèdia. Segons el to que li donis al personatge pot provocar en l’espectador el sentiment dramàtic o portar-lo cap al riure.

Les diferències psicològiques entre homes i dones centren gran part d’aquest muntatge. Per què creus que continua sent un tema recurrent al teatre i al cinema?
Suposo que és el pa de cada dia, no en tenim mai prou, sempre ens trobem amb noves maneres d’enfocar les relacions de parella. En aquest cas potser hi ha una perspectiva diferent: ella les afronta d’una forma aparentment més freda i ell s’hi llança de cap i potser s’hi arrisca més, de manera que és interessant perquè tot està capgirat en l’obra. Tot i així crec que l’amor, les emocions, els desenganys i els conflictes sempre donen molt de joc.

Precisament, el joc verbal a l’amor i desamor és sempre decisiu. El més complicat deu ser desenvolupar aquest diàleg.
Sí, a més és difícil trobar el to quan fas comèdia sense tirar de xavacaneria i d’acudits fàcils, és difícil trobar el to just. Tinc la sort de treballar amb un director que ha estat molt generós amb nosaltres perquè ens acomodéssim a la nostra sensibilitat i manera de pensar i és un avantatge.

També t’interessava fer un paper on et mostressis més vulnerable. Diguem que no és el tipus de paper que et solen donar.
Jo he fet d’altres feines d’aquest tipus, però les més sonades que he fet al cinema darrerament són personatges turmentats o que pateixen una malaltia mental. Aquest, en canvi, és un tipus normal que pateix les seves misèries, que en el fons només vol ser estimat i poder compartir, trobar a algú amb qui formar una família. Té visions molt bàsiques i això el fa molt proper.

Costa desprendre’s d’una imatge, d’un possible encasellament?
Sí, sempre costa. Penso que la meva progressió ha estat a vegades lenta, però no he tingut mai la sensació de quedar-me estancat. De vegades vols que les coses vagin més ràpid, tenir papers interessants i propostes noves, i no sempre és així. Però també és veritat que d’altres vegades he rebutjat projectes amb els quals no m’identificava, ni amb la proposta ni amb la gent amb qui havia de treballar. Veus que la teva intuïció et funciona i això et reafirma que s’han de prendre decisions que potser no són del tot coherents i seguir el teu estil.

Tu has comentat alguna vegada que no t’agradava com encasellen els futurs actors a l’hora de formar-los.
Quan tens 17 o 18 anys estàs creixent com a persona, i les escoles creen inseguretats en una persona que s’està formant. No parlo de l’Institut del Teatre en concret, però hi ha escoles que censuren i creen filtres sobre qui està preparat i qui no. I això es demostra treballant, ser un bon alumne no sempre significa ser un bon actor. Per sort o per desgràcia, d’actor en pot fer qualsevol, tots actuem en situacions quotidianes de la vida. Però fer-ho bé, això ja és una altra cosa, és aquí on entra la tècnica i la capacitat de recrear realitats. És el gran misteri, saber repetir cada nit aquella emoció, reviure aquella experiència i tornar a arribar a estar al cent per cent amb aquestes emocions.

M’AGRADA EL MEU PERSONATGE A ‘MÁS ALLÁ DEL PUENTE’ PERQUÈ ÉS UNA MICA DESASTRÓS

En el món del teatre actual tan important és ser bon actor com bon representant d’un mateix. Hi estàs d’acord?
Sí, la teva personalitat fora de l’escenari et permet mantenir-te. Si ets conflictiu has de ser molt brillant perquè et tornin a triar. Un vol compartir la seva estona de feina amb qui respon i no toca els nassos. En la nostra professió s’han fomentat molt els comportaments estrafolaris i capritxosos dels actors, però només som uns treballadors més de l’espectacle. Per tant, hem de mostrar respecte pels altres.

Dius que has rebutjat papers que no et feien el pes tot i tenir problemes econòmics. Això no passa sovint en el món artístic actual.
No ho sé, penso que també forma part del que dèiem, hi ha qüestions pràctiques i negociacions amb la realitat que no t’ensenyen a les escoles, la teva vinculació amb les feines i ser coherent amb el que tu vols fer. Jo ara mateix no faria telesèries, per molts diners que hi guanyés, per comprar-me una cinquena residència.

A més de Más allá del puente, què estrenaràs properament?
Està a punt d’estrenar-se al cinema Rabia, de Sebastián Cordero. I abans de l’estiu s’estrenarà Herois, de Pau Freixa, on he tingut l’oportunitat de fer un personatge amb un to més còmic, una cosa molt diferent.

Creus que hem guanyat en educació teatral en aquest país?
Penso que es fa bon teatre aquí i tenim un públic molt curiós, exigent i agraït alhora. El teatre a Catalunya té molt bona salut i tant de bo el cinema arribi a aquest grau.

entre amics
Com l’Àlex reconeix, treballar amb amics com Roger Gual i Santi Millan [membre de la productora Zoopa, que ja li va proposar fa temps protagonitzar aquesta obra amb una altra actriu] sempre ajuda, fins i tot si et proposen un personatge que no t’hi veus. Un amic pot treure de tu coses que ni tu mateix trauries. Al Roger el conec de fa molt, prossegueix, i d’ell en destacaria primer que té molta tranquil•litat i sang freda, sap el que vol i també té molta sensibilitat per escoltar l’actor, veure què li passa, saber per quin procés està passant i com conduir la gent. Pel que fa a Marta Torné, amb qui Brendemühl treballa per primer cop, l’actor diu: quan no coneixes el company pot ser un viatge bastant dolorós, una capsa de sorpreses. Però en aquest cas la sorpresa ha estat molt agradable, la Marta és molt generosa treballant, té molta capacitat, intuïció i frescor i això és bàsic. No té tampoc vicis d’actor i treballa de veritat i això et toca, és molt bo.

Alicía Rodriguez

Hola.com
Jueves 04-03-2010
La actriz Marta Torné, María en El Internado, ha dejado por el momento de lado la pequeña pantalla para subirse a las tablas. Junto a Alex Brendemühl, Torné estrenará en el Teatro Borrás de Barcelona la obra Mas allá del puente en donde se narra la historia de amor y desamor de dos personas que se conocen en el justo momento en que sus vidas se asoman al borde del abismo y cuyo último tren al que deciden subirse no lleva la misma dirección para ambos. Aunque en un principio esta obra iba a ser interpretada Kira Miró y Santi Millán, de quien surgió la idea y a quienes otros compromisos profesionales han impedido subirse al escenario, Santi, espectador de lujo en la presentación de la obra, se mostró encantado con el nuevo reparto. Marta saltó a al fama como reportera de Vitamina N presentado por Jordi González, y poco a poco se fue haciendo un hueco en el mundo de la interpretación. Fue El Internado, que con su imparable éxito de audiencia, quien le ha dado la llave a otros proyectos cinematográficos y teatrales. De hecho obtuvo el premio revelación Top Glamour 2008 y fue nominada Ninfa de Oro a la Mejor Actriz en el Festival de Televisión de Montecarlo 2009